Joseph Brodsky �s un poeta per canviar les nostres vides. �s la desembocadura d'un riu que ve dels grecs i dels romans, que s'amara de la tradici� jueva, que devora l'alta literatura russa i polonesa dels segles XIX i XX i que arriba esplendor�s a la literatura que l'acull, l'anglosaxona.
Considerava la poesia com la forma suprema de l'al�locuci� humana, amb la m�xima capacitat cr�tica envers la realitat que l'envolta, i afirmava que quan s'escriu poesia un es queda enganxat perqu� la rima descobreix la depend�ncia entre les paraules, els sons i els conceptes que condueixen cap a la saviesa, �com un narc�tic�.
Arquitecte de les imatges po�tiques i ge�graf de la dimensi� entre l'espai i el temps, Brodsky deia que un poema sempre li arribava per una via musical, que s'anunciava per un so determinat, amb un so suau: �Nom�s em queda omplir de paraules noves les formes velles. Els meus poemes sempre parteixen d'un to, obro les orelles i la resta �s com tocar el piano amb el suport del pedal; si un t� sort, els primers tons ja sonen b�. La poesia �s un art de formes cultes que ja han estat descobertes i utilitzades per altres abans�.
Els qui el llegiu us adonareu que no �s banal assegurar que tots aquests poemes s�n a vida o mort.
